|
La dònna de cent cinquanta franch
[La Fille à Cent Sous - Svampa-Brassens] Intro : Fa Solm Fa Sol7 Do Fa Solm Fa Sol7 Do7 Fa La7 Re Re
Mim Quand mì s’eri on barbon, dormivi sòtt ai panch Re Mi La7 Vivevi in d'ona fògna Re Mim Vun pesg anmò de mì per cent
cinquanta franch Re Mi La7 Re
Do7 El m'ha venduu la do –o
-nna. Fa Solm Quand l'hoo portada in
lett, cioè sora on pancon Fa SolDo7 Con via la camisetta Fa Solm Allora mì hoo capì d'avè
ciappaa on bidon Fa Sol7 Do7 Fa De tant che l'era
se -e -cca. « Mett via i tò
òss, bellee, e va a ciappà di ratt Gh'è nò de sta su
alegher I dònn, se t'el seet nò,
ma piasen minga piatt » Seri incazzaa 'me on
negher. « Dài, catta su i
tò strasc e digh al tò marì Che mì sont minga on
asen » Ma lee la m'ha sorris e
dòpo la m'ha dit : « Però tì te me
piaset. Sont tutta pell e òss,
ma se sont fada inscì L'è minga colpa
mia… » Soo nò còssa l'è staa,
ma lì visin a mì Gh'era la poesia. « Voeuri savè'l tò
nòmm, te pòdet anca dill Sta minga a fà
misteri » « Me ciami
Margherita » — « Va la Margheritin, Te voeuri ben sul
seri ». E inscì on sacchett de
òss che avevi tiraa su Senza neanche uno
sguardo L'è entraa in del mè coeur
e adess mi el lassi pú Neanche per un miliardo. Quand mì s’eri on barbon, dormivi sòtt ai panch Vivevi in d'ona fògna Vun pesg anmò de mì per
cent cinquanta franch El m'ha venduu la dònna. |
|
|